Cerca ràpida d'alcaldes

 
 
  Inici Directori Cerca   Contacte  
 
tapa

Municipi: Santa Eulàlia de Riuprimer

Tendència política: CNT i simpatitzant d’ERC

Mandat: 1937-1938

Altres càrrecs: Fou president de la Comissió d’Hisenda des del 4 de febrer del 1937 i des d’aquella mateixa data formà part de la Comissió de Defensa. Un cop cessà com a alcalde continuà essent regidor.

Ofici: Pagès

Altres dades vitals: Al final de la guerra civil es va haver d’exiliar a França.

 

Jaume Vilademunt i Prat

Temps a l'alcaldia

El trobem d’alcalde des del gener del 1937 i fins a començaments de desembre del 1938, moment en el qual cessà al•legant problemes familiars de salut relacionats amb l’epidèmia de tifus que patí el municipi.

Obra de govern

Pel febrer del 1937 es nomenà per part de l’Ajuntament a una veïna com a mestra de l’Escola de noies, ja que no hi havia la mestra interina i, a més, es preveia que encara tardarien força temps a substituir-la, cosa que provocava un greu perjudici a la mainada i als pares. Aquesta solució provisional s’allargà fins el juliol d’aquell mateix any en què prengué possessió la mestra de l’Escola, motiu pel qual la veïna que feia docència amb caràcter supletori cessà. Aquell mateix any, tal com era habitual en aquells temps, es canvià el topònim del poble, ateses les seves connotacions religioses, eliminant la primera part del nom, Santa Eulàlia, de manera que el poble va passar a ser designat com a Riuprimer. De fet, el nom ja estava canviat des de començaments de la guerra civil, però ara es donava cobertura legal a la decisió. Pel febrer del 1937 s’acordà construir més nínxols en el cementiri i, atès el mal estat en el qual es trobava, s’habilità un crèdit de 1.000 pessetes per arranjar-lo.concpete de refugiats. Relacionat amb les dificultats de la guerra cal destacar la qüestió dels refugiats. Pel març del 1938 l’Ajuntament de Santa Eulàlia aconseguí de cobrar 3.038 pessetes en concepte de refugiats. Pel juny d’aquell mateix any l’Ajuntament deixa constància de les dificultats que té degut a què els refugiats cobren les seves pensions amb endarreriment. Al final, pel novembre del 1938 el Consistori aconsegueix cobrar 5.208,60 pessetes pels refugiats, tot i que això se li devia des del mes de maig. Una altra qüestió molt greu que es plantejà en aquells anys de guerra fou l’epidèmia de tifus que patí el poble. És per això que s’acordà per l’octubre del 1938 de trametre una comunicació al Cap del Centre de Serveis Sanitaris d’Osona demanant-li que procedís a l’anàlisi de les aigües que abastien el municipi amb l’objecte de garantir que no estiguessin infectades. A més, es va haver de prendre la decisió de clausurar les Escoles Nacionals fossin clausurades fins a l’extinció de l’epidèmia. Finalment, s’autoritzà a l’alcalde a posar-se d’acord amb els propietaris dels boscos per tallar arbres per fer llenya i d’aquesta manera contribuir a reduir l’atur forçós.

Fonts

-Llibre de les actes dels Plens de l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer: 25/1/1937-5/1/1939. PLADEVALL, Antoni, et al.: Santa Eulàlia de Riuprimer. La terra i la gent al llarg de la seva història. Vic, Eumo Editorial, 2005.

 
  Consell Comarcal d'OsonaUniversitat de VicMemorial Democràtic  
  Alcaldes de la Segona República d'Osona és una web del Consell Comarcal d'Osona  
 
Ombra