Cerca ràpida d'alcaldes

 
 
  Inici Directori Cerca   Contacte  
 
tapa

Municipi: Torelló

Tendència política: Catalanista republicà

Mandat: 1932-1934

Altres dades vitals: Propietari d’un taller, cosa que en algun moment degut a la feina que aquest li suposa, demanarà un permís per absentar-se durant tres mesos de l’Ajuntament.

 

Francesc Surribas i Tor

Temps a l'alcaldia

Fou elegit alcalde el mes de maig del 1932 arran de la dimissió de Joan Solanich. Exercí aquest càrrec fins el gener del 1934.

Obra de govern

Durant el seu mandat s’aprovà una proposta de la Junta Municipal de Sanitat relativa al funcionament dels safareigs aïllats per a les robes procedents de malalts contagiosos. S’establia que les robes que pertanyien als malalts contagiosos només podien rentar-se en aquests safareigs, que calia canviar l’aigua a cada rentada i que un cop feta la rentada s’utilitzaria una solució d’hipoclorit tant per netejar el safareig com el local. Quedava prohibit fer cap rentada d’aquest tipus de roba en cap altre safareig, ja fos públic com privat, així com netejar-la al riu. Pel que fa a l’ensenyament se sol•licitarà per part del Consistori a la Direcció General del Primera Ensenyança el desdoblament de l’escola de pàrvuls, atès que en la que hi havia en aquell moment es donava un excés de concentració d’infants. Pel que fa al problema de l’atur es decidí el mes de març del 1933 d’adreçar-se tant a la Generalitat com al Ministeri d’Obres Públiques demanant que es construís el mes aviat posible el segon ramal de la carretera de la Vola fins arribar a Olot, la carretera de Torelló a Sant Martí Sescorts, la de Sant Pere de Torelló a Vidrà i, finalment, la de Torelló a Sant Hipòlit de Voltregà. A l’igual que d’altres ajuntaments es pretenia amb això, més enllà de guany que reportarien aquestes infraestructures per a la zona, reduir l’atur. Mesos més tard, en la mateixa línia de combatre l’atur, s’acordà d’encarregar a l’aparellador, Pere Coma, la formalització del projecte de construcció d’un mur a la banda esquerra, aigües avall del riu Ges. Un altre dels temes que preocupà molt en aquells moments fou el fet que la Companyia de Camins de Ferro del Nord comunicà el mes de maig del 1933 que deixaria d’haver-hi guarda-barreres en els passos a nivell de Sanies, les Vinyes i Puigbacó. Donat que això podia comportar un perill pels veïns l’Ajuntament acordà de fer un escrit protestant per l’esmentada decisió. En relació als problemes de la política general del país cal subratllar la protesta enèrgica que aprovà el Consistori el mes d’agost del 1932 contra el cop d’Estat del general Sanjurjo, així com l’adhesió, un cop més, a la República. També, en el context de la política general del país, l’agost del 1933 es reclamà al Parlament de Catalunya la implantació d’un sistema de representació proporcional, ja que, a parer d’aquella Corporació municipal, aquest era més democràtic.

Fonts

-Llibre d’actes dels plens de l’Ajuntament de Torelló del 1931 al 1933. -Llibre d’actes dels plens de l’Ajuntament de Torelló del 1934 al 1936. PUJOL i BASCO, Ramon: Història de la postguerra. Torelló 1939-1950. Moià, Grafiques Ister, 1991. SOLÀ, Fortià, Pbre: Història de Torelló. Barcelona, Grafiques Marina S.A., 1948.

 
  Consell Comarcal d'OsonaUniversitat de VicMemorial Democràtic  
  Alcaldes de la Segona República d'Osona és una web del Consell Comarcal d'Osona  
 
Ombra