Cerca ràpida d'alcaldes

 
 
  Inici Directori Cerca   Contacte  
 
tapa

Municipi: Torelló

Tendència política: Catalanista republicà

Mandat: 1931-1932

Ofici: D’ofici havia estat encarregat de la fàbrica de filats Salvans S.A.

Altres dades vitals: Va morir assassinat el setembre del 1936.

 

Joan Solanich i Carbonell

Temps a l'alcaldia

Sortí elegit com a regidor a les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 i fou elegit alcalde aquell mateix mes. Va dimitir com a alcalde el 14 de maig del 1932, fent-se efectiva la seva dimissió el 17 d’aquell mateix mes.

Obra de govern

Durant l’etapa en la que està d’alcalde una de les primeres decisions fou sol•licitar a la Direcció de la Companyia de Camins de Ferro del Nord que accedís a la petició feta per la Gerencia de la Colònia Fabra i Cotas d’instal•lar un baixador en aquesta tant per per passatgers com per facturació, ja que això facilitaria la comunicació entre la colonia i Torelló. Aquell consistori es posicionà en temes relatius a la política general de Catalunya, començant per l’aprovació per unanimitat per part del Consistori torellonenc del projecte d’Estatut de Núria durant el mes de juliol del 1931, pocs dies abans que aquest fos sotmès a referèndum. Precisament, en relació a l’esmentat plebiscit s’acordà de fer el màxim de propaganda des del Consistori per tal que la gent anés a votar. També, lligat al tema de l’Estatut, atès que fou una qüestió polémica, el Ple de l’Ajuntament expressà la seva protesta per unes manifestacions contra el projecte d’autonomia fetes en aquells dies abans del referèndum per part de Don Miguel de Unamuno. La preocupació per les qüestions relatives a la cultura fou un dels aspectes rellevants, com es demostra amb les gestions que féu l’Ajuntament presidit per Joan Solanich davant de la direcció de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i l’Estalvi interessant-se per si s’obria aviat la biblioteca pública que aquesta entitat havia concedit a la vila de Torelló. Al cap de poc l’esmentada entitat financera donava la resposta en sentit positiu. De totes formes, la biblioteca no fou inaugurada fins l’abril del 1933. Una altra decisió lligada a la cultura fou l’adhesió el mes de juny del 1931 de la Corporació a la demanda feta per l’Associació Nacional de Radiodifusió sol•licitant la inclusió d’aquesta emissora dins l’Estatut català que llavors s’estava redactant, ja que es considerava que era un factor important a favor de la cultura. En l’àmbit de l’ensenyament hi hagué des del mes de juny del 1931 una acció per part de l’Ajuntament adreçada a la millora. Així és nomenà una comissió de regidors que informaren de les subvencions que atorgava l’Estat al respecte i de quines eren les obligacions per al municipi. El mes de juliol següent el Ministeri d’Instrucció i Belles Arts creava dues seccions més tant a l’escola nacional de nois com en la de noies de Torelló. L’Ajuntament arribà a un acord amb Joan Pujol i Codinach per arrendar una propietat seva amb l’objecte que pogués ser utilitzat per a les escoles provisionals. A partir d’aquí es feren tot un seguit de treballs de reforma de l’edifici per adequar-lo a la seva nova funció, així com l’adquisició de material (taules, cadires, llibres...) a qui l’oferís en millors condicions de cara a poder posar en funcionament el centre educatiu. A començaments del 1932 van aparèixer els nous mestres per fer la seva feina a les escoles graduades. Pel que fa a les qüestions lligades a la religió, l’Ajuntament va posposar el mes de desembre del 1931 l’enderrocament d’un mur que separava el cementiri catòlic del civil, car considerava que donat que això podia ferir els sentiments legítims d’una part dels ciutadans i que en aquell moment no hi havia cap llei que obligués a fer-ho, aquella era la millor decisió. De totes formes el 1932, quan ja s’havia aprovat per les Corts espanyoles la llei relativa a la qüestió dels cementiris civils. Hi hagué, però, una qüestió que fou especialment polèmica l’any 1932, arran de la sol•licitud feta pel rector de celebrar les processons del diumenge de rams, del dijous sant i del viàtic general. El governador civil concedí l’autorització, però hi hagué una colla de signatures, més de 160, que expressaven que aquestes manifestacions religioses ferien els sentiments del poble. En relació a això, hi hagué algun ple molt polèmic, amb fortes tensions entre els regidors i el públic, fins al punt que aquests havien arribat a plantejar la seva dimissió. Al final, però, continuaren en l’exercici del seu càrrec després de rebre el suport de diverses entitats del poble, així com la pressió del governador civil per tal que no dimitissin. De totes formes, per evitar mals majors es decidí la suspensió de les manifestacions públiques anunciades. Durant l’etapa de l’alcaldia de Joan Solanich l’Ajuntament de Torelló, junt amb d’altres ajuntaments, es demanà que se sotmetés a les Corts constituents un projecte de llei pel qual es declarés càstig civil d’inhabilitació per l’exercici de càrrecs públics durant deu anys a tots els ciutadans que n’exerciren durant la dictadura, tenint en compte que en altres països s’havia aplicat aquest càstig civil d’inhabilitació per casos menys greus. Justament, lligat a la dictadura anterior a la Segona República, es nomenà una comissió composta per diversos regidors amb l’objecte de repassar la comptabilitat municipal del període de la dictadura per procedir, en el supòsit d’extralimitacions legals, a tirar endavant les corresponents accions davant dels tribunals de justicia.

Fonts

-Llibre d’actes dels plens de l’Ajuntament de Torelló del 1926 al 1931. -Llibre d’actes dels plens de l’Ajuntament de Torelló del 1931 al 1933. PUJOL i BASCO, Ramon: Història de la postguerra. Torelló 1939-1950. Moià, Grafiques Ister, 1991. SOLÀ, Fortià, Pbre: Història de Torelló. Barcelona, Grafiques Marina S.A., 1948.

 
  Consell Comarcal d'OsonaUniversitat de VicMemorial Democràtic  
  Alcaldes de la Segona República d'Osona és una web del Consell Comarcal d'Osona  
 
Ombra