Cerca ràpida d'alcaldes

 
 
  Inici Directori Cerca   Contacte  
 
tapa

Municipi: Oristà

Tendència política: ERC

Mandat: 1937-1939

Altres càrrecs: Fou elegit regidor després de les segones eleccions municipals celebrades pel gener del 1934. Fou cessat de regidor aquell mateix any arran dels fets d’octubre, però va ser restituït en el seu càrrec el 18 de febrer del 1936 després del triomf del Front P

Ofici: Pagès i parcer

Altres dades vitals: Va néixer a Oristà el 17 de juliol del 1882.

 

Jaume Serra i Santamaria

Temps a l'alcaldia

Fou alcalde des del 13 d’agost del 1937 fins al final de la guerra a començaments del 1939.

Obra de govern

Sant Feliu Sasserra fou objecte d’un canvi de nom, tal com era habitual en aquells moments en relació als topònims amb connotacions religioses, i passà a anomenar-se Raval de Sasserra de Bages. A començaments d’octubre del 1937 el Consistori presidit per Jaume Serra acordà fer la sol•licitud a la Conselleria de Cultura de la Generalitat de crear una escola unitària oferint per aquesta finalitat la casa rectorial i comprometent-se a què l’Ajuntament assumiria les despeses de conservació, neteja, llum, calefacció i personal subaltern. El motiu que s’al•lega per justificar aquesta sol•licitud és que al barri de la Torre d’Oristà lúnica escola que funcionava no era suficient per atendre a tot el cens de la barriada. També s’acordà d’habilitr una dependència del segon pis de la casa de l’Ajuntament com a escola de pàrvuls sota la direcció d’una mestra nacional. Pel que fa als límits del municipi el mes de desembre d’aquell mateix any es reuniren dues comissions, l’una en representació de l’Ajuntament d’Oristà i l’altra en representació de Sasserra de Bages, per acordar una nova delimitació territorial, cosa que es féu efectiva l’1 de gener del 1938. La resta de qüestions que es tracten en aquesta etapa del govern municipal tenen a veure específicament amb la situació de guerra d’aquells moments. Així, per exemple, es planteja el problema d’on instal•lar als refugiats de guerra. Un cop situats s’ha d’adaptar les condicions de l’edifici construint-hi una llar de foc i arreglant una clavaguera propera. Precisament, tant el 1937 com el 1938 l’Ajuntament d’Oristà va percebre de la tresoreria de la Generalitat unes dotacions pressupostàries en concepte de refugiats. Cal tenir present que el 3 de novembre del 1938 es comptava amb 153 refugiats, cosa que suposava un 17 per cent més de població pel municipi d’Oristà.

Fonts

-Llibre de les actes del Ple de l’Ajuntament d’Oristà: 3/9/1935-15/5/1938. -Llibre de les actes del Ple de l’Ajuntament d’Oristà: 5/7/1938-5/11/1942. ORDEIG i MATA, Ramon: Oristà i la seva història. Vic, Imprenta Planàs, 1995.

 
  Consell Comarcal d'OsonaUniversitat de VicMemorial Democràtic  
  Alcaldes de la Segona República d'Osona és una web del Consell Comarcal d'Osona  
 
Ombra