Cerca ràpida d'alcaldes

 
 
  Inici Directori Cerca   Contacte  
 
tapa

Municipi: Roda de Ter

Tendència política: Catalanista moderat

Mandat: 1931 1931-1934

Ofici: Empresari

 

Jaume Riera i Sala

Temps a l'alcaldia

Havia estat elegit com a alcalde el 26 de febrer del 1930 quan feia poques setmanes que el dictador Miguel Primo de Rivera s’havia exiliat i s’iniciava el que es va conèixer com a dictatova del general Berenguer. Fou reelegit com a batlle l’abril del 1931 després de les eleccions municipals d’aquell mateix mes, però va cessar temporalment d’alcalde del juliol del 1931 fins l’octubre d’aquell any. Llavors tornà a l’exercici del càrrec fins el gener del 1934.

Obra de govern

Durant primera etapa a l’alcaldia, abans de la proclamació de la Segona República, ja hi trobem algun gest catalanista ni que sigui simplement a nivell simbòlic, com va ser el fet que s’aprovés el juliol del 1930 la compra d’una bandera catalana de les mateixes dimensions que l’espanyola. Més endavant, amb l’adveniment de la República, com també succeí en altres ajuntaments veiem com les actes de l’Ajuntament ja es redacten en llengua catalana. També durant la Segona República i essent alcalde Jaume Riera s’aprovà atorgar una subvenció anual de 25 pessetes a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. El mes de setembre del 1932 es decidí fer onejar les banderes de Catalunya i la de la República espanyola a l’Ajuntament en motiu de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia i en memòria de Rafael de Casanova. També s’envià una felicitació al President Francesc Macià i al president de la Comissió d’Estatuts, el senyor Bello, expressant la felicitació per l’aprovació de l’Estatut del 1932. Durant aquests primers mesos que Riera presidí el Consistori l’Ajuntament veí de Santa Maria de Corcó expressà que estava d’acord amb el de Roda de Ter respecte a la municipalització del transport entre l’Esquirol i Vic. Va creure que havia de presentar la dimissió l’1 de juliol del 1931 degut del triomf d’ERC a les eleccions generals, però la resta de membres del Consistori no li acceptaren la dimissió. Sí que li acceptaren la dimissió setmanes més tard quan la va tornar a presentar arran d’un conflicte laboral que hi havia a la seva empresa. De totes maneres el mes d’octubre d’aquell any ja tornava a ser alcalde. L’Ajuntament es donà per assabentat de la modificació del nom del poble. Així la Gaceta de Madrid al nom de Roda s’hi afegiria “del Ter”. El motiu per acordar aquest canvi era evitar confusions perjudicials. També arribà a l’Ajuntament un dictamen del IEC (Institut d’Estudis Catalans) en el qual es deia que era més correcte la denominació Roda de Ter que no pas la de Roda del Ter. El febrer del 1933 l’Ajuntament decidí adreçar-se a la Generalitat i al Ministeri d’Obres Publiques de la Republica demanant que per solucionar el problema de l’atur forçós que es construís amb urgencia la continuació de la carretera de Folgueroles, Vilanova de Sau fins a Sau; el pantà de Sau i el tram de carretera entre Sant Julià de Vilatorta-Folgueroles-Tavèrnoles-Roda. Pel que fa a la secularització del cementiri parroquial s’acordà el mes de maig del 1933, de manera que a partir d’aleshores s’anomenaria cementiri municipal.

Fonts

-Llibres d’actes del Ple de l’Ajuntament de Roda de Ter del 1931 al 1936. OLLICH i CASTANYER, Imma; OCAÑA I SUBIRANA, Maria; RAMISA i VERDAGUER, Maties; DE ROCAFIGUERA i ESPONA, Montserrat: A banda i banda del Ter. Història de Roda. Vic, EUMO Editorial, 1995.

 
  Consell Comarcal d'OsonaUniversitat de VicMemorial Democràtic  
  Alcaldes de la Segona República d'Osona és una web del Consell Comarcal d'Osona  
 
Ombra