Cerca ràpida d'alcaldes

 
 
  Inici Directori Cerca   Contacte  
 
tapa

Municipi: Manlleu

Tendència política: Va estat Front Únic d’Esquerres. Era de l’Agrupació Socialista de Manlleu i també va estar al PSUC.

Mandat: 1934 1937-1938

Altres càrrecs: Fou regidor des de les eleccions municipals del gener del 1934.

Ofici: Era obrer del tèxtil.

Altres dades vitals: Va néixer el 9 de novembre del 1880 a Olost. Era de formació autodidacta, els coneixements els havia après a partir de l’experiència, de lectures i de persones que el van influiren la seva manera de pensar. Llegia llibres, cosa poc freqüent entre els obrers. Va rebre gran influència del seu amic Joan Codina i Vivet, destacat militant socialista. Les seves amistats no es reduïen a l’àmbit local. Conexia i mantenia contacte amb Pau Casals, sobretot a l’exili, Manuel serra i Moret i el socialista de línia més espanyolista de Reus Antoni Fabra i Ribas. Una amiga de Lladó era la directora de l’Hospital de manlleu, la monja Teresa Vallbona. Lladó era agnòstic. Lladó essent alcalde havia protegit a les monges de l’hospital enfront dels qui les volien fer fora de l’hospital. Explica la familia que quan l’exèrcit franquista va ocupar Manlleu, la directora de l’Hospital va tenir un paper determinant per fer marxar Josep Lladó de Manlleu després d’advertir-lo que corria perill. Lladó no volia marxar car creia que no s’havia d’amagar per res del que havia fet. Va viure clandestinament a Catalunya força anys amb documentació falsa amb el nom de Luis Molinera. Va residir a Barcelona i Gavà. Entre el 1948 i 1949 va marxar a l’exili en un amb el tren de la línia de Puigcerdà organitzat per la resistència a la dictadura. A França va estar dos anys vivint a Lió fins que aconseguí plaça a la residència internacional d’exiliats anomenada Beau Sejour de l’ONU que estava a Hyères, a la costa Blava francesa. Va morir a l’exili en un hospital proper a la residència el 1963. Va començar a treballar amb 8 o 9 anys a a la fàbrica de filats de Can Puntí de manlleu. L’anomenaven el sagalet, perquè era molt menut. Era el nen gran d’una familia de dotze germans. El pare morí quan ell encara era petit i la familia s’instal•là definitivament a Manlleu. No sempre va treballar en el tèxtil, car anys més tard ho féu a Can Roqué, fàbrica de conductors elèctrics, però tot i el canvi era un expert en el tema, ja en la vellesa s’atrevia a fer conferències sobre el sector textil, com la que va fer al Casal Català de Lió.

 

Josep Lladó i Quintana

Temps a l'alcaldia

Coincidint amb els fets d’octubre del 1934 fou alcalde alguns dies. Però l’etapa en la que estigué durant un període llarg de temps com a batlle fou des de l’octubre del 1937 fins el desembre del 1938.

Obra de govern

Arran dels fets d’octubre del 1934 a Manlleu hi hagué una considerable agitació social i política. L’exèrcit ocupà la vila. El 8 d’octubre el Tercio, o sigui la Legió de l’època, va ocupar Manlleu, van trobar que l’alcalde era en Josep Lladó. Des de les últimes eleccions municipals, Lladó era regidor a l’oposició pel Front Únic d’Esquerres, en un Ajuntament governat pels conservadors d’Unió Ciutadana. Davant la situació que prenien els esdeveniments, una comissió va negociar la renuncia de l’alcalde d’aquells moments. Es va formar un consell municipal provisional, presidit per Lladó, que estava format per cinc membres de les següents organitzacions: ERC-Estat català, Agrupació socialista i Partit sindicalista. Expliquen que quan l’exèrcit va ocupar Manlleu, Lladó va haver d’intervenir per evitar represàlies contra els sublevats. El militar que comandava el Tercio va demanar per l’alcalde, quan el va tenir al davant li va comunicar amb to amenaçador que s’emportaria immediatament, vius o morts, tots els homes que havien intervingut en la revolta. Ell el va convèncer que no s’havia d’agafar ningú, atès que a Manlleu no havia passat res. En efecte, en aquesta vila les detencions van ser mínimes.

Fonts

ALBAREDA, Joaquim; BURGAYA, Josep; CAMPRODON, Jordi et al.: Manlleu. Aproximació a la història, l’entorn, l’economia i l’estructura territorial. Vic, EUMO Editorial, 1990. CASANOVAS i Prat, Josep: Josep Lladó i Quintana. Valls, Cossetània, 2005. CASANOVAS i Prat, Josep: La cooperativa de Manlleu: cent any d’història. La Cooperativa Mútua de Pa i Queviures (1903-2003). Vic, Eumo Editorial, 2004. DOMÈNECH, Immaculada i VÁZQUEZ, Federico: La repressió franquista a l’àmbit local. Manlleu (1939-1945). Barcelona, Editorial afers, 2003. GAJA i MOLIST, Esteve: El Manlleu dels anys trenta (1930-1931). Manlleu, Caixa de Manlleu, 1988. GAJA i MOLIST, Esteve: La Guerra civil a Manlleu. Manlleu, Gràfiques Manlleu, 1979. -Llibres d’actes dels plens l’Ajuntament de Manlleu de l’abril del 1931 al gener del 1939.

 
  Consell Comarcal d'OsonaUniversitat de VicMemorial Democràtic  
  Alcaldes de la Segona República d'Osona és una web del Consell Comarcal d'Osona  
 
Ombra